CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA PAU I LA NO VIOLÈNCIA

Avui dilluns 30 de gener del 2017 hem celebrat el dia de la Pau. Durant la setmana passada a les aules vam treballar la problemàtca actual a Síria: vam veure imatges, vam escriure sentiments, vam conèixer la seva situació actual,... ens vam intentar posar a les seves pells. 

Avui hem anat tots els alumnes de l'escola, de P1 fins a 6è, a la plaça de la Font Gran on els dos delegats de Cicle Superior, l'Eidan i el Víctor, ens han llegit el manifest per la Pau. Han sortit al Balcó més alt de l'Ajuntament i amb un micro han llegit el manifest redactat entre tots els alumnes de 6è. Seguidament hem penjat a l'arbre més gran de la plaça els nostres dibuixos per la Pau en forma de banderoles. Aquesta ha estat la nostra manera de dir al món que volem que s'aturin les guerres i baralles i que regni la Pau.

MANIFEST PER A LA PAU 2017

“Tot sembla impossible fins que ho fas.” Nelson Mandela

Volar? Potser algun dia ens llevarem i ens diran: “avui volarem “ seria increïble! 

Però què veuríem quan voléssim? Ens agradaria? En podríem estar orgullosos? Mentre uns són feliços i la màxima preocupació és tenir al dia les xarxes socials... els altres pateixen la preocupació per la guerra que els afecta a ells mateixos i als éssers estimats.  Aquesta gent  ho veu tot de color gris, potser amb una mica d’esperança  per tornar a veure la vida amb altres colors: verd, blau, taronja.....

Podríem ser capaços de posar-nos a la seva pell ni que sigui per un moment? veure-hi amb els seus ulls? Sentir l’olor de fum, la pols, la humitat... massa sovint encastada als ossos, tan endins... potser ens trobaríem amb un món aspre i fred, tan diferent de com ens sentim nosaltres cada dia. Us ho imagineu?  Podríem suportar tot aquest dolor? El dolor de l’ésser estimat...Doncs això és el que senten milers de famílies  cada dia.

Massa vegades hem sentit que nosaltres som petits i no podem fer res o poca cosa per aturar o canviar el que passa al món, però sí que podem mirar d’evitar les nostres petites guerres quotidianes. En tenim amb la gent que ens envolta i amb nosaltres mateixos i massa sovint ens generen impotència, que tot i així estem aprenent a superar. 

Ens agradaria no haver de conviure amb un món que plora, que fuig, que no troba refugi...voldríem famílies senceres convivint juntes, persones amb recursos i amb l’ànima en pau, allà on la terra els ha vist néixer. Voldríem menys notícies a les xarxes i més històries de veritat...

En aquest viatge aeri que hem començat, duríem les butxaques plenes de gomes. 

Unes gomes d’esborrar especials! Compte, que és una mica difícil d’entendre: ens faria feliços repartir a tota la gent que pateix, gent d’aquí, gent d’allà, unes gomes amb les quals poder esborrar totes les tristors... ens agradaria que aquestes gomes deixessin un munt de borrissol, de trossets diminuts de mals records esmicolats, condemnats a no existir, talment com si els arranquéssim el poder que tenen de generar dolor. Prou dolor!

Amb tot, som conscients que no tindríem prou gomes al món... i que potser no hem de caure en el parany de voler oblidar: Oblidar el primer dia d’una guerra, gran o petita... no seria just.

Hem d’aprendre dels errors...

FELIÇ DIA DE LA PAU

Alumnes de sisè. FEDAC MONISTROL